Pràctica 2: Interacció i Objecte

Hola hola!

En l’espai que us he presentat en les activitats anteriors, ara em toca identificar un dispositiu amb el qual les persones interactuen habitualment.

Així doncs, el dispositiu seleccionat que genera més interacció en aquest espai és el mirall, però compte! Podem dir que en aquest cas és una interacció especial, ja que certament genera una acció que es pot contextualitzar a l’entorn on es troben tant la persona usuària com el dispositiu, però aquesta interacció és provocada per la funció material (ja que permet el reflex de les coses), i no per la seva volumetria. A més, no es dur a terme únicament amb les persones, sinó que s’inclouen altres elements del context, com ara la il·luminació i la resta d’objectes i volums.

Ara bé, les dimensions habituals corresponen a l’amplitud de la paret on està col·locat. Però si les dades dimensionals del dispositiu les relacionem amb les mesures de les parts del cos que intervenen en la interacció, podem entendre que es regirien per la totalitat del cos humà.

Pel que fa al material, el mirall és un tipus de vidre opac, amb una superfície llisa i polida, capaç de reflectir regularment la llum que rep. En un mirall, un feix de llum paral·lel pot canviar de direcció completament i continuar sent paral·lel, podent produir així una imatge d’un objecte en la seva grandària i forma reals. I el seu ús és molt simple i intuïtiu: únicament cal posar-te al davant per veure el teu reflex.

A continuació, us adjunto una sèrie d’imatges de diverses instal·lacions artístiques amb el mirall com a protagonista, on es pot observar com aquest objecte modifica la visió dimensional de l’entorn, tot i reflectir la realitat. El mirall és un dispositiu que permet una gran varietat d’opcions, usos i interaccions.

PAC2: Cos, objecte i espai

Hola hola!

Avui toca experimentar amb un volum! Doncs si, a partir d’un cilindre de 10 x 20 cm (10 centímetres de diàmetre i 20 d’alçada) durem a terme l’exploració de les relacions que s’estableixen entre persones, objecte i espai.

Ubicant aquest volum en diferents llocs de l’espai treballat en les activitats anteriors, podem descobrir possibles usos en relació a alguna activitat que hi tingui lloc, o en relació a noves activitats que pugui generar. Algunes de les possibles funcions d’aquest cilindre són les següents:

Com a volum/objecte individual:

1. Gerro
2. Focus de llum
3. Got/ampolla d’aigua

Com agrupació del volum/objecte:

4. Peanya
5. Taula
6. Revestiment de paret

Però com a proposta, en centrarem en el focus de llum.

Quina és la funció principal atorgada al volum?

Per tant, la funció principal del volum escollit és generar llum per il·luminar l’espai i millorar la visibilitat de les persones, amb relació a l’entorn i la resta d’objectes i volums. També projectar la llum cap a una regió concreta o espai determinat.

Com creus que ha de funcionar, quines parts creus que ha de tenir, com preveus que es faci servir?

Primerament, hauria de funcionar com una altra lluminària, és a dir, a partir d’un altre element extern com un interruptor (comptant ja amb què necessita electricitat).

Ara bé, el fet que hagi de funcionar a partir d’altres elements, ja em proporciona que aquest volum ha d’estar constituït per diferents parts (i, per tant, diferents volums). Però aquests altres volums secundaris (cable i interruptor) tindrien una interacció i relació diferent respecte les persones i l’espai.

Quina necessitat, desig o millora t’ha portat a definir aquestes funcions?

Finalment, per a definir la funció del volum, he tingut en compte un dels elements més essencials en el nostre dia a dia: la llum. I analitzant diferents maneres de com obtenim aquesta llum, sigui natural o artificial, blanca o groga, freda o càlida, amb poca o molta intensitat, etc., m’ha portat a atribuir aquesta funció al volum escollit.

A més, la llum és un element al qual mostrem curiositat des de ben petits i amb el qual experimentem i interaccionem al llarg de la nostra vida.

Us adjunto l’enllaç de tres vídeos amb relació a la llum, on es pot apreciar la gran influència d’una bona il·luminació i com aquesta insereix i modifica la interpretació dels espais.

https://www.youtube.com/watch?v=FIx1YqgSvZg&t=28s

https://www.youtube.com/watch?v=7g-nu1KwkDw&t=40s

https://www.youtube.com/watch?v=4aRfHElu2b4&t=13s

 

Pràctica 1: Procés, mètodes i espai personal

Hola hola!

En l’entrada anterior del blog us vaig parlar de l’Escola de ball RecchiaDanza, veritat? Doncs ara us explicaré una de les activitats que s’hi duen a terme.

Podeu imaginar-vos quina és? Efectivament, una classe de ball.

En aquesta escola s’imparteixen classes de diversos tipus de balls, en parella o individuals, i des dels més petits fins als més grans. Però si fa o no fa, la distribució i organització d’una d’aquestes classes es pot generalitzar.

A partir d’observar el comportament de les persones usuàries, per conèixer com perceben els diferents missatges que proporciona l’espai i com actuen d’acord amb ells, descriuré primerament aquesta activitat de manera esquematitzada.

Quantitat de persones: entre 5 – 15 (alumnes) i 1 – 2 (professorat)
Qui la realitza: alumnes i professors
Franja d’edat: entre 8 – 75 anys
Duració de l’activitat: 55 minuts
Espai on es produeix: sala 1 i sala 2
Elements que l’orienten: mobiliari i altres elements (bancs, miralls, barres de ballet, etc.)

Ara bé, si aprofundim una mica més, dins d’una classe també podem trobar diverses tasques que s’hi duen a terme de manera consecutiva i/o simultània.

Tasques consecutives:
1. Canvi de vestuari
2. Escalfament
3. Pràctica
4. Finalització
5. Descans

Tasques simultànies dins de cada tasca consecutiva:
1. Canvi de vestuari
Hi ha usuaris que ja arriben a l’escola amb la indumentària necessària. Per tant, aquests s’asseuen en el mobiliari de descans per esperar que comenci la tasca 2 (l’escalfament). Però les persones usuàries que necessiten canviar-se, les podem dividir en dos grups diferents:
– Les que s’han de canviar completament, i per això abans d’entrar a les sales on en realitza la classe van als vestidors.
– Les que només s’han de canviar les sabates, i això ho fan directament dins l’espai de la classe, compartint mobiliari amb els que esperen començar l’escalfament.

2. Escalfament
La classe ja ha començat, i la part de l’escalfament dura entre 10 i 15 minuts. Durant aquest temps hi ha gent que encara ha d’entrar a la sala, sigui perquè arriba tard o qualsevol altra qüestió.

3. Pràctica
És la part més intensa de tota la classe, amb una duració de 30 min aproximadament, on tots els alumnes ja estan dins la sala. Durant aquesta tasca pot ser que hi hagi algú que surti al passadís per atendre una trucada o alguna altra qüestió d’urgència poc habitual.

4. Finalització
Aquesta tasca correspon als últims 5 minuts de la classe, on hi ha gent que ja està asseguda descansant, i d’altres fent els últims estiraments per evitar lesions.

5. Descans
La classe ja ha acabat, i la gent es dispersa per la sala corresponent i les zones de descans de l’escola, esperant l’inici de la següent classe.

Aquestes característiques descrites poden variar segons de si una classe de ball es dur a terme en la sala 1 o la sala 2, ja que les dimensions de l’espai, per exemple, determinen la quantitat de persones que la poden realitzar.

En els esquemes següents es recull de manera més visual el recorregut, les dimensions i l’afluència de l’activitat i de les diferents tasques que la componen.

Disseny universal

Hola hola!

Ha començat el nou semestre i com a primera activitat em toca descriure un espai destinat a activitats lúdiques. Així doncs… Us presento RecchiaDanza, l’escola de ball on dono classes per als més petits.

Aquest espai és en el que em basaré per a dur a terme les properes activitats de l’assignatura, i l’he escollit tenint en compte les següents preguntes:

– Hi tens lliure accés i preveus que continuï sent així?
Com ja he comentat, dono classes de dansa a l’escola, i també en sóc alumne. Per això, tinc lliure accés durant tot el curs.

– Hi pots fer fotos, parar-t’hi a observar tranquil·lament, dibuixar-hi o prendre mides sense problemes?
En qualsevol moment, durant els horaris d’obertura, puc fer-hi fotos, observar, dibuixar i prendre mides. De fet, per a realitzar el plànol en planta he pres les mides in situ.

 

– Hi tenen lloc diverses activitats i hi ha interacció entre diverses persones?
A l’escola s’imparteixen diverses disciplines de ball, tant en classes col·lectives com particulars. En ambdós casos la interacció entre persones és imprescindible, ja que moltes modalitats són balls en parella.

De la mateixa manera, s’imparteixen classes per a totes les edats, des dels més petits fins als més grans.

– Hi ha interacció entre persones, objectes i elements de l’espai?
Com he comentat en la pregunta anterior, la interacció entre les persones és fonamental, així com la mateixa amb determinats objectes (miralls, barres de ballet, cadires…)

– Hi ha elements físics que configuren l’espai i que ajuden (o molesten) en alguna de les activitats?
No considero que hi hagi objectes que molestin en les activitats, però sí que ajudin a configurar el conjunt de l’espai, així com en determinar les zones d’espera (tant interiors com exteriors) i a fomentar la fluïdesa de la circulació.

– Hi ha elements d’interacció com dispositius digitals o analògics?
Per a fer les diverses activitats no són necessaris dispositius digitals, però sí que és necessari el seu ús perquè els usuaris marquin l’assistència a les classes.